Autor: Juan José Barroso
Llicenciat en Dret, Criminologia i Ciències Polítiques. Coordinador de l’àrea jurídica de la Fundació Lluís Artigues.
Iniciem una nova etapa on deixem enrere el règim d’incapacitacions per garantir la capacitat de les persones amb la prestació de suports a l’hora de prendre les seves pròpies decisions. Quines implicacions comportarà la nova llei que entra en vigor aquest setembre de 2021 per les persones que atenem des de les entitats tutelars?
Al setembre, amb la reforma legislativa, s’acabarà amb les declaracions judicials de modificació de capacitat i es desenvoluparà un sistema de suports a persones amb disCapacitat per a la presa de les pròpies decisions, basat en la lliure voluntat.
Ara ja fa quinze anys que la Convenció de Nova York sobre el dret de les persones amb disCapacitat va establir que aquestes tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica i a exercir-la en igualtat de condicions en tots els aspectes de la seva vida com a ciutadans amb ple dret de ciutadania. Aquest any l’Estat espanyol ha fet el pas més important adequant la legislació als principis de la Convenció i el passat 2 de juny de 2021 es va aprovar la Llei 8/2021 per la que es procedeix a regular el sistema de prestació de suports per a les persones amb disCapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, llei que començarà a ser efectiva, perquè així ho estableix, a partir del pròxim 3 de setembre de 2021.
Punt i final per a la modificació de la capacitat de les persones
La base fonamental del canvi és la desaparició definitiva de les incapacitacions, més recentment anomenades modificacions judicials de la capacitat de les persones, que han suposat una greu privació de drets tan fonamentals com els relatius a la personalitat, a la dignitat humana o a la llibertat, i una manca de respecte per a la voluntat d’aquestes persones a l’hora de prendre les seves pròpies decisions en aspectes bàsics de la seva vida.
Què passava amb la legislació anterior? Que, per exemple, sense conèixer la vida i només mantenint una breu entrevista amb la persona amb disCapacitat -entrevista, sovint, de no més de 10 minuts-, un jutge havia de sentenciar que aquella persona no podia decidir sobre qüestions tan bàsiques i fonamentals com el lloc on voldria viure, el tipus de relacions interpersonals que volgués tenir, els seus hàbits d’higiene i alimentació o la seva opció per votar un partit polític o un altre. L’autoritat judicial considerava que la persona no era apta per prendre les seves decisions i establia que en aquests aspectes, o qualsevol altre, fos una altra persona la que decidís per ella.
En resum, la normativa fins ara vigent permetia pronunciaments que, incapacitant a determinades persones, restringien els seus drets mitjançant fórmules de substitució – o en el millor dels casos de restricció- per adoptar decisions en el seu nom, fins i tot en contra de la seva voluntat o forma de viure. A partir del 3 de setembre de 2021, aquest escenari canviarà.
La reforma suposa un canvi del sistema de substitució en la presa de decisions que afecta a les persones amb disCapacitat per un altre que es basa en el respecte a la seva voluntat i les seves preferències, oferint els suports que siguin necessaris i per prendre les seves pròpies decisions.
La voluntat de la persona com a eix principal per disposar de suports
Com venim explicant, la nova legislació contempla un canvi important i és que a partir d’ara, la voluntat de la persona serà el nou eix principal a partir del qual es definiran les mesures d’ajuda que siguin necessàries per respectar la seva lliure expressió, tenint en consideració el moment anterior, present i futur de la persona. Entrem en més detall:
- Moment previ, perquè se li dóna un paper prevalent als denominats poders preventius que, en síntesi, suposen que qualsevol persona, davant de la possibilitat de patir una discapacitat en el futur, pugui decidir en escriptura pública les mesures per al seu suport que estimi més adients. Per exemple, qualsevol persona pot fer constar davant de notari que si en el futur pateix una disCapacitat i aquesta el/la pot impossibilitar per prendre la decisió més encertada sobre el lloc més adient on viure i rebre una atenció facultativa adequada, que sigui un dels seus familiars, aquell/a que ell/ella mateix/a designi, qui prenguin la decisió.
L’escriptura pública serà anotada al registre civil de l’interessat/da i aquesta anotació serà la primera consulta que haurà de fer el/la jutge que estigui tramitant un procediment en matèria de prestació de suport per respectar, sempre que sigui possible, la voluntat prèviament manifestada.
- Mentrestant, perquè els procediments judicials que s’iniciïn en aquesta matèria començaran per uns expedients voluntaris als quals, a més de demanar la certificació del registre civil i escoltar a l’interessat/da sobre les seves preferències, es donarà informació precisa respecte a les alternatives existents en la prestació de l’ajuda que necessita.
És evident que per poder manifestar la seva voluntat, la persona necessita conèixer el sentit d’allò que està passant, per la qual cosa s’estableix que totes les comunicacions es faran en un llenguatge clar, senzill i accessible, tenint en compte les seves característiques personals i les seves necessitats i fent servir l’assistència necessària perquè entengui i es pugui fer entendre. En aquest sentit, no només el/la jutge haurà de vetllar per fer-se entendre, sinó també les entitats, persones o administracions que hi assisteixin. - I després, perquè segons dicta la llei, la persona física o jurídica que hagi de prestar suport haurà d’actuar atenent a la voluntat, desitjos i preferències de qui ho necessita, procurant que pugui desenvolupar el seu propi procés de presa de decisions, informant-la, ajudant-la en la seva comprensió i raonament i facilitant que pugui expressar les seves preferències. Un altre dels reptes, serà el fet de fomentar que aquesta persona pugui exercir en el futur la seva capacitat jurídica amb menys necessitat d’ajuda.
Segons al nostre entendre, perquè aquest canvi de llei sigui real la clau estarà no només en les mesures de protecció concretes que s’estableixin per a cada cas, sinó també en els mitjans que les administracions públiques disposin per al seu compliment efectiu i real.
Què passarà quan la voluntat no sigui una opció viable o possible?
Tot i posar totes les mesures necessàries fer comprendre la voluntat de les persones, es donaran casos en què la voluntat, desitjos i preferències de la persona siguin impossibles d’assumir. Què passarà en aquests casos? Es preveu que el/la jutge, com a mesura molt excepcional, pot establir mesures de suport que incloguin funcions representatives que suposin una substitució en la presa de decisions. Tot i així, s’haurà de comptar amb la trajectòria vital de la persona les seves creences i valors, i s’hauran d’analitzar els factors que ell/a hagués tingut en compte per interpretar la decisió a prendre com si ho hagués fet personalment.
Les mesures de suport amb funcions representatives* són les que menys conjuguen amb els principis de la Convenció de Nova York, perquè, en certa manera, permeten mantenir el règim de la substitució en la presa de decisions que és el que es vol evitar o al menys limitar perquè sigui molt excepcionals. Haurem d’esperar a veure com els/les jutges resolen els casos per saber si aquestes mesures excepcionals seran les mínimes i imprescindibles. A partir de llavors, podrem valorar si realment s’ha produït el canvi a favor de la lliure voluntat de les persones amb disCapacitat.
Els agents i les institucions implicats en la prestació d’ajudes que, de fet ja anem aplicant els principis establerts per la Convenció de Nova York, agrairem poder comptar amb el suport legal que ofereix la aprovació de la llei estatal per poder continuar en el camí que hem iniciat.
Referències bibliogràfiques:
- Article 12 de la Convenció de Nova York sobre el dret de les persones amb discapacitat.
- Llei 8/2021, de 2 de juny, per la que es reforma la llei civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en l’ exercici de la seva capacitat jurídica.
- Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya
- Constitució Espanyola
- Estatut d’Autonomia de Catalunya
Enllaços d’interès:
- La Càpsula “La Convención de Nueva York, de la sustitución a la decisión”
- Altres articles de La Càpsula
- Web Fundació Lluís Artigues
