Una experiència des de Dar Chabab, "La casa dels joves"
Autora:
Andrea Urrea Alegre. Psicòloga del centre de dia Dar Chabab ‘’La casa dels joves’’. UTE Dar Chabab
(Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials / Suara Cooperativa / Garbet)
El canvi de paradigma per afavorir l’atenció psicològica en el servei
La concepció del psicòleg en el servei de Dar Chabab sempre ha estat una figura difícil de presentar als joves i també d’acceptar per part d’aquests. Durant el temps de vida del servei, els i les professionals hem hagut de canviar el paradigma en la intervenció psicològica per poder, de mica en mica, establir una atenció més acurada i acceptada pels usuaris.
El centre ofereix la possibilitat d’iniciar la vinculació amb els joves d’una manera més informal, estant presents als espais del centre on els joves desenvolupen el seu dia a dia. Poder anar modificant el setting ha estat una eina d’utilitat per al procés de vinculació, però també en altres ocasions perjudicial a l’hora d’establir una vinculació amb l’enquadrament terapèutic desitjat. Ja que, si la intervenció del psicòleg es situa molt a prop de l’educativa, els rols es desdibuixen. Amb el temps i l’acceptació del rol del psicòleg per part dels joves ha estat més fàcil no caure en l’error de barrejar demandes ni intervencions.
Durant el procés de construcció i consolidació del projecte la figura del psicòleg ha anat transformant-se quant a la percepció per part dels joves. En paral·lel, el centre segueix adaptant-se a la realitat per trobar el millor encaix possible. A mesura que es va avançant, els perfils professionals també es van definint millor en benefici del projecte. S’ha establert una retroalimentació positiva, afavorint els diferents rols professionals i millorant les dinàmiques del centre. A més, amb el temps hem pogut adonar-nos de com s’ha creat una cultura entre els joves. I s’ha perdut la por i desestigmatitzat la figura i concepció del psicòleg. Quan els joves han percebut els beneficis de la relació terapèutica, tant en ells mateixos, com en altres joves amb qui s’han sentit identificats, el treball del psicòleg ha adquirit una magnitud diferent.
El procés de vinculació, eina fonamental per al treball amb els joves
El vincle esdevé la principal eina terapèutica per al posterior treball terapèutic amb més profunditat. La consolidació d’aquest és fonamental per al treball psicològic que es du a terme amb els joves. Són joves vulnerats i victimitzats i hem de tenir especial cura de no tornar a revictimitzar-los des del dispositiu. La condició de jove, migrant, en situació de carrer, amb circumstàncies administratives poc favorables, entre d’altres, comporta una vulneració de la qual els joves no es poden desprendre i que dificulta l’establiment de vincles de confiança i cura. A més, aquesta confiança està condicionada per les experiències que han viscut durant el trajecte, la institucionalització, la manca de referents positius, etc… Treballar la confiança en els professionals és un repte durant la intervenció.
En alguns casos els joves han estat molt temps institucionalitzats i s’han deixat portar pels processos administratius i les característiques dels centres. Atorgar-los les regnes de les seves vides i fer-los agents actius del seu projecte vital és quelcom que moltes vegades desperta pors i inseguretats, però que amb l’acompanyament necessari aconsegueixen fer. Aportar constància i regularitat és la base per fomentar la seva autonomia. En la mateixa línia prestar especial atenció als processos de separació, procurant evitar que els usuaris puguin sentir-se abandonats és fonamental per treballar i reforçar el vincle.
Per acabar de construir aquest vincle amb els joves atesos, a més, és indispensable conèixer, entendre i apropar-nos a la seva identitat i el coneixement de la seva cultura. Nodrir-nos-en, entendre el seu imaginari de la migració, els lligams, les relacions familiars, i també respectar les seves creences i les interpretacions de les realitats individuals. Tot això són fets que els fan sentir importants. Tanmateix, hem de ser figures estables en el temps, que són presents i a les quals els joves poden tenir un fàcil accés en espai i temps. Són aquestes particularitats on resideixen les diferències en el vincle i la intervenció.
Quan el vincle terapèutic està establert i consolidat, els joves, en la majoria dels casos, es mostren oberts i abordables. És fonamental que es sentin escoltats i respectats. A més de generar un espai de reflexió sense ser jutjats. L’espai terapèutic acaba sent un lloc on sentir-se segurs i acompanyats. És durant aquests moments que es generen sentiments de cura i vincles forts i estables en el temps. Poder tenir un lloc de referència en el qual s’han sentit respectats, cuidats i acompanyats és quelcom que els joves valoren i agraeixen. I que al mateix temps permet acompanyar-los durant el procés de maduració, en la prevenció de conductes de risc i la cura i coneixement de la seva salut emocional.
Cal destacar que són joves resilients, forts i valents. Han fet una migració en busca d’oportunitats, llibertats, drets i amb l’objectiu final de millorar la qualitat de les seves vides i les de les seves famílies a origen. I la manca d’aquestes oportunitats incrementa les situacions de vulnerabilitat, patologies mentals, fragilitat emocional, conductes delictives o de consum, entre d’altres. Poder evitar-les és un repte per a cadascun dels joves atesos.
Sense oblidar que a través del vincle es generen oportunitats.
Enllaços d’interès:
- Web Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials
- El videoclip “Afinma” commemora el 3er aniversari de Dar Chabab
- Mirades: Entrevista a Rocío Ruíz, voluntaria de Dar Chabab y el Hotel Salut
- Càpsula “La gestión emocional del vínculo”
- Llegir més articles de La Càpsula