Com afrontar el procés del dol en confinament
Autora:
Roser Noguera. Psicòloga i Psicoterapeuta.
Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d’Infants i Joves (UPPIJ). Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.
Degut a la pandèmia del COVID-19 i el confinament estem vivint temps estranys, confusos i desconcertants, tant pels adults, que sentim que no havíem viscut mai res semblant, com pels infants.
Aquesta vivència de viure una experiència desconeguda, ens pot ajudar a apropar-nos al que els infants poden sentir en tants moments de la seva vida, en que tot són novetats.
Tots estem fent esforços per adaptar-nos. Però, potser a moments, es produeixen situacions en que cal retornar a una manera de viure, que tots havíem perdut. En aquest cas, com diu Borges, cal aprendre a guanyar, a guanyar el temps que deixàvem escapar, guanyar la possibilitat de pensar i de recuperar la conversa tranquil·la:
“De tanto perder aprendí a ganar, de tanto llorar se me dibujó la sonrisa que tengo…”Jorge Luís Borges
Però hi ha quelcom que s’escapa de les nostres mans i és molt dolorós: quan els familiars que estan ingressats als hospitals i ningú de la família s’hi pot acostar, només gràcies a infermeres i infermers amb molta cura i sensibilitat fan el possible perquè aquests pacients puguin parlar o veure la família per exemple a través d’una tablet, per poder comunicar-se. S’escapa l’escalf, la companyia, l’abraçada, el poder acaronar aquella mà que necessita li transmetin força. Produeix una gran amargor pensar en quanta gent viu aquests moments en soledat.
I quan, en el pitjor dels casos arriba la mort, avui en dia amb la pandèmia del coronavirus, no es poden portar a terme aquells ritus que la nostra societat ha anat configurant per fer front al dol i per acomiadar a aquell esser estimat que ha marxat.
Ritus per elaborar vivències tristes
Ritus que tenen el seu sentit perquè ajuden a elaborar vivències tristes com el dol, la pèrdua i que permeten donar un temps per recordar, reviure, compartir amb els propers -siguin familiars, amics, i també companys– el record d’aquella persona que amb la mort ha marxat físicament.
Si es pot fer un dol amb bones condicions el finat marxa físicament, però perdura dins de tots els que el van estimar i esdevé una empremta inesborrable.
La crisi ha portat a perdre, també, aquesta possibilitat d’enterrar els morts i poder dir requiescat in pace, frase llatina que vol dir descansi en pau i que té origen en la part final del responsori litúrgic dels funerals. Descansi en pau el que mor, i també tots els que l’han pogut acomiadar, això pot donar una mica més de serenor, en aquestes hores tristes.
Molts cops en la vida actual, pensant que els infants no havien de fer front als sentiments tristos, erròniament no els deixaven acompanyar en aquests ritus, que en aquells moments sí que es podien portar a terme, abans de la crisi del coronavirus.
Ara és produeix per partida doble, ja no poden fer-ho ni els adults. Cal revisar com suplir aquesta mancança, que pot tenir conseqüències per fer un bon dol.
Aquest escrit està pensat pel dol que poden fer els nens i nenes respecte als seus avis i àvies que, de ben segur, molts cops han estat persones molt importants per ells, molts cops potser més del que ens pensem.
Aquest seria un punt a poder parlar amb els infants: que recordin, que sentin que se’n pot parlar i que no s’ha d’impedir perquè provoca tristesa. I aleshores, si no ho fem, això es manté amagat. Està clar que provocarà tristesa, però és el que tothom en aquest moment sent, i aquesta vivència, promou manifestacions d’acorament i pena com el plor.
De vegades els pares i les mares no volen que s’escapi el plor davant dels infants, però és el més normal quan un està trist. En aquesta crisi, aquest sentiment és present en moltes persones, ja no sols en els que han perdut algú, sinó per tot el que estem perdent, de moment, la llibertat de sortir de casa, i el que possiblement perdrem d’ara en endavant. A aquells que han perdut algú, se’ls hi afegeix un dol més i molt profund.
Fer un comiat encara que sigui en la distància
Tornant de nou a aquests nens i nenes que perden avis i àvies d’aquesta manera despietada, que està succeint en aquests moments, podríem pensar que cal fer un comiat, ni que sigui en la distància, amb els components de la família. Una trobada mitjançant una xarxa on line, poder parlar obertament de records, vivències amb aquell avi o àvia, mirar fotografies, doncs molts cops els nens i nenes tenen moltes ganes de saber coses succeïdes abans de que ells naixessin, forma part de la seva història, també. És una bona ocasió que els pares i les mares tenen de parlar d’ells i dels seus propis pares i mares.
“És necessari fer un comiat, ni que sigui en la distància, amb els components de la família”
Actualment, hi ha molts mitjans per poder escoltar una missa de rèquiem: com el Rèquiem de Mozart, el de Verdi, el Rèquiem alemany de Brahms, o el Rèquiem de Fauré, potser més curt, però molt profund. I tanta música que es troba per molts canals. No cal que els nens i nenes estiguin atents i quiets, però potser copsaran el que músics ens van transmetre, de dol profund, a través de les seves composicions.
Sobretot poder estar atent al que l’infant expressa, sigui verbalment, o amb altres tipus de manifestacions com pot ser que es mostrin més regressius. Per exemple, fent el nen petit o plorar amb més facilitat per qualsevol cosa que li passi, i no es veu el lligam, directe amb el dol.
Per últim, és important tenir molt present que tots i totes, grans i petits, estem en una situació d’elaboració de dols, i que entre tots ens podem donar l’escalf necessari en aquesta trista etapa que ens ha tocat viure.
Enlaces interés:
- Llegir més articles de La Càpsula
- Web Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d’Infants i Joves (UPPIJ)
- Web Sant Pere Claver – Fundació Sanitària