Des de desembre de 2022, el nostre Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) realitza un intercanvi amb la University of North Texas a través d’una col·laboració amb Verónica Ibargüengoitia, artista mexicana i alumna del Máster of fine arts and interdisciplinary arts d’aquesta institució acadèmica. Ibargüengoitia investiga des d’una perspectiva plàstica com són les experiències migratòries i la crisi global de les persones refugiades, aprofundint en l’aspecte humà.
A aquesta col·laboració iniciada amb el Dr. Joseba Achotegui, coordinador del SAPPIR, també s’ha sumat l’equip de Dar Chabab que acompanya a través del vincle a joves migrants en situació de vulnerabilitat per a promoure la seva acollida i inclusió.
Parlem amb Ibargüengoitia per a conèixer més sobre aquest ric intercanvi de coneixement i experiències entre professionals de la salut mental, els serveis socials i una artista plàstica que explora la resiliència de l’ésser humà en la migració.
Verónica, com valores aquesta col·laboració a tres bandes?
L’intercanvi amb el SAPPIR i Dar Chabab em permet entendre diferents perspectives que enriqueixen el meu treball en l’àrea de les arts visuals. He pogut conèixer com són els processos d’acollida i acompanyament a poblacions migratòries a Europa i quins són els factors de risc en la salut mental dels migrants i refugiats. Tot això contribueix a aprofundir en la meva recerca en l’àrea científica i social de la migració. I viceversa, el que aporto des de la meva experiència brinda una perspectiva diferent a la pràctica sanitària.
Explica’ns més sobre aquesta perspectiva nova en l’àmbit sanitari.
Al procedir d’una disciplina diferent, crec que els he ofert la possibilitat d’explorar noves formes d’apropament i comunicació amb les persones que acompanyen. Això els ha permès ampliar la mirada i el coneixement sobre una realitat tan complexa com és la migració. Sempre és un estímul per als professionals la trobada amb altres mirades i plantejaments que ajudin a reflexionar i establir noves formes de col·laboració. A través de la meva trajectòria com a artista i la meva pròpia experiència com a persona que va migrar als Estats Units, els equips de Dar Chabab i SAPPIR han pogut conèixer millor com és la situació dels qui migren a aquest país. Realitat que coincideix amb la d’alguns familiars de les persones ateses, els quals també van migrar als Estats Units. La meva pròpia vivència els aporta major coneixement de l’entorn d’aquests i els permet comprendre millor a les persones que acompanyen.
Què li porta a voler conèixer més sobre l’impacte emocional d’un procés migratori?
M’interessa comprendre com construïm una llar, després de deixar la coneguda. Em pregunto com reconstruïm la nostra identitat fracturada.
Vostè també ha reconstruït aquesta identitat. L’any 2009 va migrar als Estats Units des de Mèxic.
Sí, la meva família migra a la ciutat de Houston a causa d’una oportunitat laboral del meu marit. Aquest fet va canviar el meu rumb. Sense poder treballar per la meva condició migratòria em vaig refugiar en el que sempre ha estat la meva vocació, les arts visuals. Em vaig matricular en The Glassell School of Arts del Museum of Fine Arts Houston i em vaig certificar en Pintura i posteriorment en Escultura. Al mateix temps una amiga em va proposar formar part d’un voluntariat per a dones llatines migrants. La meva labor va ser crear tallers de manualitats que els permetés autogestionar-se i adaptar-se millor a la cultura americana. La meva experiència durant vuit anys en aquest projecte em va acostar a les seves històries migratòries i la vulnerabilitat de la seva identitat en procés de ser reconstruïda.
D’aquesta experiència neix la seva inquietud per donar a conèixer la realitat migratòria?
Aquesta experiència va ser clau. Vaig tenir clar que volia fer alguna cosa amb les històries migratòries que m’havien compartit, que existia molta injustícia i poca empatia en els entorns d’acollida de les poblacions migrants. Vaig iniciar un mestratge en línia en Filosofia i Humanitats en el Centre de Cultura Casa Lamm Mèxic, buscant respostes a grans preguntes. Segueixo sense tenir respostes a moltes d’elles, però entenc millor les conseqüències del colonialisme en la nostra era i els desplaçaments humans. Posteriorment, vaig rebre una beca per a Belles Arts en la University of North Texas i de nou em vaig mudar de ciutat. Des de l’inici em vaig dedicar a investigar plàsticament les històries migratòries i la crisi global de les persones refugiades, aprofundint en l’aspecte humà. Desitjo comprendre com reconstruïm la nostra identitat en un nou lloc. El meu interès és generar empatia i donar a conèixer que la realitat migratòria és més complexa que un permís migratori, una raça, religió o ètnia.
Coneix més sobre l’obra de Verónica Ibargüengoitia.
