Menu Close

La Càpsula – ¿Cómo sobrevive el eslabón más débil?

migrantes

Autora:

María Isabel Calvo. Psiquiatra SAPPIR. Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

La situación de indocumentación pone a miles de personas, tanto adultos como niños y adolescentes, en una posición de vulneración física, mental y emocional. En la actual situación de crisis sanitaria, económica y social, la fragilidad de las poblaciones en situación de exclusión social, como las personas inmigrantes indocumentadas, ha estallado rompiendo el precario equilibrio en el que se habían establecido por necesidad.

Hablar de migración es hablar de un plural tan extenso como personas migrantes existen, por lo que generalizar es quitar valor a este proceso en el que se encuentran millones de personas y sus repercusiones. A pesar de ello, haremos el esfuerzo de pensar en las personas migradas que se encuentran en situación de indocumentación como colectivo para señalar algunas vulnerabilidades comunes que esta situación de irregularidad les provoca.

Pensemos que estas personas abandonan su país, familia, cultura… por necesidad de escapar de conflictos bélicos, de la vulneración de derechos, de inseguridad y pobreza extrema, de amenazas… En resumen, de situaciones de horror que podríamos llamar acontecimientos traumáticos que llevan a su instinto de supervivencia a apretar el botón de salida. De esta manera emprenden un camino, no sin riesgos ni situaciones complejas, arriesgando su vida para llegar a este otro lado: ¿a la tierra prometida? ¿qué encuentran cuando llegan? Como sistema podemos decir que un rechazo a ser reconocidos como ciudadanos, una negación de su persona, de su identidad, de sus vivencias y de sus derechos, perpetuando la violencia que venían sufriendo, no solo por la exclusión social a las que se les aboca, sino por la mirada que reciben en la sociedad de acogida (del sistema y de los que lo ejecutamos) y el lugar en el que los colocamos. Podríamos pensar en esa negación del individuo como persona, como sujeto, en una forma de violencia.

“La huella que permanece tras sufrir violencia (en sus diferentes modos) en el psiquismo de las personas en exclusión social, cataliza la posibilidad del desarrollo de patologías de salud mental”

Toda crisis pone en relieve y acentúa los puntos débiles y, en el caso que nos ocupa, este colectivo es sin duda un punto débil (o ciego, que nos es difícil de mirar). Relegados a la marginalidad (en algunos casos de manera encubierta), al mercado negro y a la subsistencia de manera ilegal, la crisis del Covid19 ha forzado esta cuerda floja terminándola de romper y dejando caer a las personas que transitaban por este modo de vida como funámbulos en los sectores laborales más precarios: cuidadores de personas mayores, limpiadoras, repartidores, camareros, babysister, cocineros, mercado sexual… Todos ellos están en una realidad de total desprotección donde pedir ayuda resulta difícil. Al no ser ciudadanos legales no tienen acceso a las ayudas implementadas, quedan al amparo de las organizaciones no gubernamentales de carácter social, cada vez más colapsadas por el aumento del volumen y la gravedad de su demanda.

A su propia necesidad de supervivencia en tierra hostil, se le suma la angustia por las familias que han dejado atrás, familias de origen no en mejores condiciones, y el imaginario de que estará pasando con ellos siempre está activo en esta situación de crisis mundial, aumentando la incertidumbre y el sufrimiento. En otras personas, este sufrimiento y la angustia se incrementa por la familia a cargo, y los progenitores con menores que no pueden cubrir sus necesidades pueden llegar a situaciones extremas como la explotación sexual. ¿Cómo viven estos menores esta situación? Claramente son el extremo de la vulnerabilidad, desarrollando su psiquismo en contextos de violencia continua de uno u otro modo. ¿Qué adultos podrán llegar a ser? ¿Qué figuras de protección, amor y mirada han podido incorporar a sus mentes?

En este contexto no es excepcional el sentimiento de ser nadie, de haber perdido identidad: como decía un paciente de Camerún “ya no soy Lims, soy nadie”. La pérdida de sentido vital o, frecuente en niños/as y adolescentes, el sentimiento de culpabilidad y de necesidad de ser protectores al percibir el sufrimiento de los progenitores puestos al límite. Las consecuencias son múltiples, desde los casos menos graves con sintomatologías transitorias, en principio manejables y controlables por ser de carácter reactivo a una situación puntual, hasta la cronificación y patologización de los estados mentales y funcionamiento de estas personas sometidas a situaciones traumáticas continuadas. Es especialmente sensible el caso de las segundas generaciones, puesto que en los menores que están en periodo de desarrollo la acumulación de traumas en esta fase de la vida puede provocar una vulnerabilidad psicopatológica que origine patologías o agrave los cuadros clínicos que pudieran aparecer en el futuro.

“Ante el proceso de metabolizar lo imposible, como la violencia y la angustia de un futuro incierto, podemos ayudar creando un anclaje y un marco de referencia en el momento presente”

No queda sino la solidaridad, en concepto amplio, como sociedad y como profesionales. Como sociedad es imprescindible ser conscientes de la necesidad de promover la prevención de ese sufrimiento evitando la marginalización no elegida, favoreciendo el lazo con la sociedad de acogida y el sentimiento de pertenencia. Como profesionales, hemos de acompañar en la construcción de su nueva identidad, en dar sentido a su propia continuidad, en darle un lugar y espacio, de la manera que sabemos hacer, acompañándoles a ponerle palabras a lo que están viviendo y sintiendo.

Referències bibliogràfiques:

  • Farina B, Liotti M and Imperatori C (2019) The Role of Attachment Trauma and Disintegrative Pathogenic Processes in the Traumatic-Dissociative Dimension.Front. Psychol. 10:933.doi: 10.3389/fpsyg.2019.00933

  • Incidence of socio-family factors in the psychopathology of adolescents atended at the day care hospital.  Daniel Cruz-Martínez, Gloria Trafach-Ricart y Jaume Claret-Rovira. Cuadernos de Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y del Adolescente, 2019; 66, 73-85 Sociedad Española de Psiquiatría y Psicoterapia del niño y del adolescente. ISSN: 1575-5967
  • Carrasco, C. (2015). La vulnerabilidad laboral de los extranjeros en España. Migraciones internacionales, vol.8 nº2, pp41-72
  • Bohleber, W. Recuerdo, trauma y memoria colectiva: la batalla por la memoria en el psicoanálisis. Mentalización. Revista de psicoanálisis y psicoterapia, 12; abril 2019

  • Khan, M. (1963), El concepto de trauma acumulativo, Revista de Psicoanálisis de la APM, 44: 116-135, 2005.

  • Winnicott, D. (1965), El concepto de trauma en relación con el desarrollo del individuo dentro de la familia, en Exploraciones psicoanalíticas, Vol. I, Buenos Aires, Paidós, 1993.

Enllaços d’interès:

Posted in La Càpsula · Articles divulgatius d'actualitat, Pere Claver Grup

El taller de pintura en tela és una activitat artística que es duu a terme al Centre Albert Francàs i en la qual les persones participants comparteixen espai i activitat amb altres persones de la comunitat.

Abans de començar cada sessió, es prepara el material necessari i, amb el suport de la professora, s’aprenen i es posen en pràctica diferents tècniques de pintura en tela. El procés inclou la preparació de la tela, el disseny del dibuix amb llapis, l’aplicació de la pintura i la barreja de colors. A mesura que avancen les sessions, s’incorporen nous aprenentatges i tècniques que permeten desenvolupar les habilitats artístiques i experimentar amb la creativitat.

L’objectiu de l’activitat és fomentar la creativitat, l’aprenentatge i la participació en la comunitat a través d’una activitat artística compartida. Alhora, permet establir relacions amb altres persones de l’entorn, afavorir la socialització i gaudir d’un espai de creació i expressió personal.

El Grup de Dones és una activitat setmanal que ofereix un espai de trobada, relació i participació per a les dones que en formen part. Les sessions es duen a terme cada divendres i permeten compartir experiències, adquirir nous coneixements i participar en diferents propostes relacionades amb el benestar personal, l’autonomia i la participació comunitària.

Les mateixes participants prenen part en la planificació de les sessions, proposant i decidint les activitats que volen dur a terme. Durant aquests mesos s’han organitzat propostes diverses, com un taller de manualitats de Sant Jordi, sessions de zumba, caminades pel riu, tallers d’autocura i bellesa i un taller sobre feminisme. El grup també ha preparat i participat en una parada de venda de roses amb motiu de Sant Jordi.

L’objectiu de l’activitat és promoure la participació activa de les dones i crear un espai on compartir, relacionar-se i generar vincles de suport mutu. A través de les diferents propostes es treballen el benestar físic i emocional, l’autonomia personal i l’apoderament de les participants, alhora que es reforcen les relacions socials i el sentiment de pertinença a la comunitat.

Aquesta activitat es desenvolupa en col·laboració amb la Fundació Integramenet.

L’activitat consisteix a col·laborar en el servei de menjador del Centre Social La Pedrera, un espai de trobada on les persones grans del barri poden dinar i participar en diferents activitats.

Les persones que hi participen col·laboren en diferents tasques del dia a dia, com preparar les taules abans de l’àpat, servir el dinar i ajudar a recollir i netejar un cop finalitzat el servei. També donen suport en altres tasques necessàries per contribuir al bon funcionament del menjador i afavorir un ambient agradable i acollidor.

Aquesta activitat es duu a terme diàriament i permet participar activament en un entorn comunitari i establir relacions amb les persones grans del barri.

L’objectiu és fomentar l’autonomia, la responsabilitat i les habilitats socials de les persones participants, alhora que es promouen les relacions amb l’entorn, la creació de vincles positius i el sentiment de pertinença a la comunitat.

Aquesta activitat es realitza en col·laboració amb diferents escoles de Santa Coloma i consisteix a donar suport en la dinamització d’una proposta de lectura adreçada a grups d’infants.

Durant l’activitat, els nens i nenes passen per diferents estacions de lectura —la Cabana de la Por, Còmics, Lupes, Llibres Delicats, la Cabana de les Curiositats i Xiuxiueja—, on poden descobrir i experimentar diferents maneres d’apropar-se als llibres. Cada espai compta amb materials específics, com ara frontals, lupes de colors, guants, tipis o tubs, que contribueixen a fer de la lectura una experiència més lúdica i participativa.

Les persones participants col·laboren en l’organització i el bon funcionament de l’activitat: reben els infants i els reparteixen collarets numerats, controlen el temps de cada estació, indiquen els canvis mitjançant una campaneta i els orienten durant el recorregut quan és necessari.

En finalitzar, es recullen els materials i es participa en una petita cloenda amb els infants.

L’activitat permet col·laborar amb escoles i entitats de Santa Coloma, participar activament en una iniciativa comunitària i afavorir la relació entre diferents generacions.

Aquesta activitat ofereix un espai de trobada i confiança on les persones participants poden parlar, compartir i reflexionar sobre temes que els preocupen o que són importants en el seu dia a dia.

Les converses parteixen principalment de les inquietuds, experiències o situacions que van sorgint en funció del moment vital de cada persona i de les vivències dels darrers dies. Quan no hi ha cap proposta concreta, es disposa d’un recull de temes d’interès que serveixen per iniciar la conversa i afavorir la participació del grup.

L’activitat afavoreix l’expressió i la gestió de les emocions, l’autoestima, l’escolta i el suport mutu, i permet compartir pors, frustracions, preocupacions i experiències amb altres persones que es troben en moments vitals similars. Alhora, contribueix a reforçar els vincles, la confiança i el sentiment de pertinença al grup.

Aquesta activitat s’emmarca en la col·laboració entre Pere Claver i Creu Roja, dins del programa Sempre Acompanyats, i té com a objectiu crear un espai de trobada, aprenentatge compartit i suport mutu entre les persones participants.

A través d’un taller de costura i reutilització de roba, es treballen nocions bàsiques de costura, la transformació de peces en nous objectes i la creativitat mitjançant l’aprofitament de materials reutilitzats.

Entre les propostes realitzades, les persones participants han transformat samarretes reciclades en bosses de tela (tote bags) i han elaborat un ninot amb roba reutilitzada, posant en pràctica diferents habilitats manuals i creatives.

Més enllà de l’aprenentatge de tècniques de costura, l’activitat fomenta la participació, la creativitat, l’aprenentatge compartit i les relacions socials, i afavoreix la creació d’un espai de convivència, col·laboració i suport entre les persones del grup.

En construcció

En construcció

En construcció

En construcció

Aquesta activitat té com a objectiu estimular la memòria i recuperar els records personals a través de la història de vida de cada persona.

Mitjançant converses, fotografies, vivències significatives i diversos materials de suport, es va reconstruint el seu recorregut vital i elaborant, de manera personalitzada, un Llibre de la Memòria i un Àlbum de Fotos.

Al llarg de les sessions, es comparteixen records i experiències, es posen en valor moments significatius i es treballen aspectes relacionats amb la identitat, els vincles i la trajectòria personal.

A més de contribuir a preservar la història i els records de cada persona, l’activitat afavoreix l’estimulació cognitiva, la memòria, la comunicació i el benestar emocional, i ajuda a reforçar el sentiment d’identitat i de pertinença.

En construcció

En construcció

En construcció

En construcció

En construcció

En construcció

En construcció

Aquesta activitat té com a objectiu afavorir l’estimulació sensorial, la creativitat i el benestar emocional a través de diferents propostes d’experimentació i descoberta.

Durant les sessions s’elaboren materials sensorials i es realitzen activitats que permeten explorar els sentits mitjançant diferents textures, colors, sons, llums i elements naturals. Les propostes s’adapten als interessos i necessitats del grup, afavorint la curiositat, l’experimentació i la participació activa.

L’activitat es complementa amb sortides a l’exterior, que permeten explorar l’entorn a través dels sentits, gaudir del contacte amb la natura i generar moments de calma i relaxació.

A través d’aquestes experiències, es treballen l’atenció, la percepció sensorial, l’expressió, la creativitat i el benestar emocional, alhora que es fomenta el gaudi i la connexió amb l’entorn.

El taller de zumba és una activitat oberta a les persones del servei i a la comunitat que es duu a terme a l’Associació Can Calvet. Tres persones del servei, després de rebre una formació específica, s’encarreguen de dinamitzar les sessions, preparant les coreografies i les cançons.

L’activitat combina música i moviment i té com a objectiu fomentar l’activitat física, la socialització, l’envelliment actiu i la creació de vincles amb les persones de la comunitat.

En construcció

En construcció

L’activitat d’accessibilitat cognitiva i lectura fàcil té com a objectiu contribuir a fer que la informació, els documents i els entorns siguin més clars, comprensibles i accessibles per a tothom.

Les persones que participen en l’activitat formen part del grup de validació en lectura fàcil (LF) i han fet una formació específica amb DINCAT. A partir dels coneixements adquirits, revisen i validen diferents materials elaborats pel centre ocupacional, com ara newsletters, calendaris, enquestes, reglaments i documents d’acollida.

L’activitat també inclou l’avaluació de l’accessibilitat d’entorns i itineraris i l’elaboració d’informes, com el de la Font de l’Alzina. A més, el grup col·labora amb el projecte Bosc de Llum en l’adaptació i validació d’itineraris i materials, participa en la creació de pictogrames i col·labora en projectes de la Federació DINCAT relacionats amb la millora de la comunicació de les persones adultes.

En construcció

En construcció


El Responsable del tractament és la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, amb domicili al C.Vila i Vilà, 16 de Barcelona (08004), dpd@pereclaver.org. La finalitat del tractament és la gestió de la seva sol·licitud i l’enviament de comunicacions de Pere Claver Grup. Exercici de drets. Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, portabilitat, limitació del tractament i a no estar sotmès a decisions individuals automatitzades dirigint-vos a l’adreça del responsable del tractament. Més informació

En construcció