Des del 2009 el Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Pere Claver Grup ofereix un espai de reflexió per abordar els dilemes ètics que sorgeixen en l’àmbit assistencial. Marisa Garcia-Duran, que lidera aquest òrgan des del 2020, ens explica com funciona el CEA, quins objectius persegueix i per què és tan important tenir-lo dins una organització que es dedica a l’atenció a les persones. Descobrim com la reflexió ètica pot millorar la qualitat de l’assistència i protegir els drets tant de les persones usuàries com dels i les professionals.
El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Pere Claver Grup es va crear el 2009. Quina és la seva missió principal i per què es va considerar important formar-lo?
El Comitè es va crear el 2009 en resposta a les necessitats que sorgien en l’àmbit assistencial de Pere Claver. Els equips, en el seu dia a dia, es troben amb problemes ètics que necessiten ser valorats amb profunditat. El CEA ofereix un espai de reflexió on podem separar les qüestions legals i tècniques de les ètiques. Aquest procés ens ajuda a prendre decisions més humanes i respectuoses amb els drets de les persones que atenem.
Quin paper juga el CEA dins d’una entitat com Pere Claver Grup?
El CEA no és un òrgan obligatori, però és molt recomanable en entitats que ofereixen assistència directa. El seu principal objectiu és garantir que les decisions preses en situacions conflictives respectin els drets de les persones. A més, promou una assistència més humanitzada i facilita que els professionals tinguin un espai per reflexionar quan es troben davant d’un problema ètic.
Com poden accedir els professionals de Pere Claver Grup al Comitè d’Ètica Assistencial?
La principal via per posar-se en contacte amb el CEA és a través de la Intranet, on els i les professionals poden omplir un formulari per plantejar un problema o dilema ètic. Però sempre els recomanem que abans de portar un cas al Comitè, el discuteixin amb el seu equip, ja que sovint els conflictes ètics impliquen valors personals o professionals que és important debatre en grup. Aquesta primera reflexió conjunta ajuda a generar una cultura ètica dins l’organització i, a vegades, en aquesta reflexió, ja es delibera una recomanació i no cal arribar al CEA.
Quins són els passos que segueix el Comitè quan rep una consulta ètica?
Quan rebem una sol·licitud, organitzem una reunió extraordinària per analitzar el cas. El primer que fem és identificar clarament el problema ètic, quina o quines són les preguntes que es formulen els professionals Un cop definit, deliberem sobre la situació plantejada, tenint en compte factors com els aspectes legals, els valors en joc o en conflicte les repercussions o conseqüències per a les persones implicades, la vulneració de drets. En aquest ventall d’opcions, establim els cursos extrems de l’acció i valorem les conseqüències, i anem construint els possibles cursos intermedis al problema. A partir d’aquí es planteja el curs òptim, més prudent, menys lesiu per la situació plantejada. No vol dir que aquesta sigui ni la més correcta ni la definitiva, ja que les decisions a vegades són canviants. Anem a buscar una recomanació, no la solució, d’un curs entremig el més prudent possible i que ha d’incloure el màxim de perspectives de valor presents en el conflicte i la valoració de les conseqüències de la recomanació. Tampoc vol dir que els professionals a qui les traslladem tinguin l’obligatorietat de dur-les a terme, al final, són recomanacions. Treballem amb incertesa i les nostres decisions no són certes, són raonables. El nostre objectiu és arribar a solucions respectuoses i humanitzants.
Treballem amb incertesa.
Les nostres decisions no són certes, són raonables.
Quines perspectives o perfils formen part del CEA?
És fonamental comptar amb diverses perspectives dins del Comitè. Hi participen professionals de l’àmbit Jurídic, de l’Educació social, del Treball, social, Infermeria, Psicologia, Integració social, Psiquiatria, i de la Filosofia que ens ajuda en la reflexió. Si ens trobem amb un problema que cap de nosaltres domina prou bé, convidem un expert extern per ampliar els nostres coneixements o externalitzem la consulta.
Quins reptes afronteu en el Comitè d’Ètica Assistencial?
Un dels principals reptes és fer créixer la cultura ètica dins l’organització. Volem que la reflexió ètica sigui part del dia a dia dels i les professionals, que aprenguin a qüestionar-se els límits de la seva intervenció i que busquin sempre fer-ho d’una manera que respecti els drets de les persones. A més, un altre gran repte és mantenir una formació continuada en Bioètica, especialment en els serveis socials, on pot estar menys desenvolupada.
Volem que la reflexió ètica sigui part del dia a dia dels professionals
i es respectin sempre els drets de les persones.
A Pere Claver Grup, s’han desplegat altres espais de reflexió ètica?
Sí, a banda del CEA, hem creat tres Espais de Reflexió Ètica Serveis Socials (ERESS) en diferents serveis socials del grup. Aquests espais estan formats per professionals que es reuneixen per debatre problemes ètics que poden sorgir en el seu dia a dia. Si no arriben a una conclusió, poden elevar el cas al Comitè. A més, tenim una figura anomenada Referent d’Ètica. Aquest referent és un membre de cada equip que està sensibilitzat en aquests temes i que actua com a pont entre el Comitè i l’equip. A més, també s’encarrega de detectar quines són les necessitats de l’equip a escala formativa i fa la petició perquè les formacions estiguin alineades a les necessitats assistencials.
Finalment, quina importància creus que té el Comitè d’Ètica Assistencial per al futur de l’organització?
Un dels grans reptes que tenim al davant és consolidar la formació en ètica assistencial. Hem de garantir que tots els i les professionals, especialment en els serveis socials, rebin una formació continuada en aquests temes, ja que la rotació de personal sovint dificulta que aquesta cultura ètica arreli de forma permanent. La formació no només ens permet abordar els problemes amb més eines, sinó que també contribueix a crear una pràctica més reflexiva i respectuosa amb els drets de les persones que atenem. El futur de l’organització passa per tenir cura de les persones de manera integrada, i això inclou fer-ho també amb una mirada ètica.
Mª José Navarro
Direcció Drets i Suports
L’atenció basada en drets a Pere Claver Grup significa situar els drets fonamentals de les persones usuàries com a nucli de totes les intervencions i decisions. Això implica garantir el respecte per la dignitat, l’autonomia i la voluntat de cada individu, assegurant que les seves necessitats i preferències siguin escoltades, valorades i prioritzades. Aquest enfocament no només busca millorar la qualitat de vida de les persones ateses, sinó que promou una cultura d’igualtat, justícia i respecte.
En aquest context, els Quality Rights de l’OMS serveixen com a guia per consolidar una atenció respectuosa i inclusiva per a persones amb discapacitat. A Pere Claver Grup estem elaborant un pla d’implementació per desplegar els Quality Rights al grup, centrat en quatre eixos fonamentals: formació i capacitat, model comunitari, participació activa i innovació i millora contínua.
A Pere Claver Grup la formació en ètica és clau. Durant el 2024, s’han impartit seminaris de l’OMS sobre Quality Rights per a tot l’equip, incloent-hi els professionals de Drets i Suports. A més, el pla d’implementació de Quality Rights inclou la capacitació no només dels professionals, sinó també de les persones ateses, famílies i altres agents comunitaris, garantint que tots entenguin i puguin exercir els seus drets de manera efectiva.
