En aquests temps nous d’incertesa i aïllament, la necessitat de connectar i sentir que no estàs sol o sola és més urgent que mai. Sentir-ne el recolzament o compartir un espai encara que sigui en silenci d’algú què, a la vegada, necessita el mateix.
Un punt significatiu que ens ha aportat la globalització i les noves tecnologies és el poder connectar-nos a través d’una pantalla i arribar a aquelles persones que es troben lluny, que estan a les portes de l’oblit o amb les que no es vol perdre aquell vincle creat amb temps, esforç i il·lusió. En aquest sentit, treballar envers a l’adaptació del Servei del Voluntariat a aquestes circumstàncies ha sigut l’objectiu primordial del confinament i les seves fases posteriors.
Poder realitzar part de la nostra tasca en format virtual ha salvaguardat certs drets fonamentals en el desenvolupament i el dia a dia de les persones que acompanyem. També ens ha ajudat a reconèixer la importància de la nostra figura com a voluntaris i voluntàries, agents actius en l’escolta activa i la promoció del vincle amb les persones en situació de vulnerabilitat i en risc d’exclusió social.
D’altra banda, no hem d’oblidar que els i les voluntàries de Sant Pere Claver som un suport clau pels i per les professionals als que acompanyen en el dia a dia de les persones que formen part de la xarxa de serveis. Tot plegat i en conjunt, busquem donar resposta a les necessitats de les persones amb qui treballem.
Així doncs, la pandèmia ha posat en rellevància la tasca d’acompanyament del voluntariat i la necessitat d’un caliu humà i una relació més propera per a continuar en el trajecte que és la vida.