El passat 14 de maig de 2021 els patronats de la Fundació Tallers i del Grup Sant Pere Claver, després de més d’un any de converses, van signar l’acord per esdevenir un únic grup i iniciar la nostra Confluència. Un projecte conjunt que ens permet sumar i generar junts suports i oportunitats per a les persones usuàries que acompanyem en tots els aspectes de la seva vida: drets, salut, habitatge, treball i vincles amb la comunitat.
Mesos després, parlem amb el Dr. Pere Benito President i, properament, amb la Montserrat Jara, Vicepresidenta del Patronat, per conèixer en primera persona com afronten els nous reptes de la nostra institució en aquest nou projecte que ens uneix i ens apropa.
“Sant Pere Claver em va trobar a mi i m’hi vaig quedar”
El President del Patronat és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, en l’especialitat de Medicina Interna i Reumatologia. Va ser Cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar i de l’Hospital de l’Esperança des de 1994 fins l’any 2017 i també va exercir la subdirecció de l’Hospital del Mar. Al llarg de la seva trajectòria professional el Dr. Benito va coordinar l’Assistència Sanitària en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona’92, va ser President de la Societat Catalana de Reumatologia (1992-1994) i Copresident del Comitè Assessor del Pla Director de Malalties Reumàtiques del Pla de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya (2010).
També ha dedicat part de la seva carrera professional a la docència com associat al departament de Medicina a la UAB i com a coordinador d’un grup de recerca de l’àrea de Biomedicina dins d’aquesta mateixa universitat. Actualment, el Dr. Pere Benito és Cap Emèrit del Servei de Reumatologia del Parc de Salut Mar. “Sóc metge defensor de la sanitat pública, universal i gratuïta. La meva mare tenia una gran sensibilitat social, que em penso que he heretat. Aquest tarannà m’ha portat a projectes que no tenia previstos i que han sorgit al llarg de la meva vida com és Sant Pere Claver”.
“Sóc metge defensor de la sanitat pública, universal i gratuïta. La meva mare tenia una gran sensibilitat social que em penso que he heretat”
Com va començar la seva vinculació amb Sant Pere Claver?
El meu cap i mestre a l’Hospital del Mar feia beneficència a Sant Pere Claver dues tardes a la setmana passant consulta a pacients de reumatologia i em va convidar a acompanyar-lo. Jo era un metge jove i tenia molta inquietud e interès per visitar nous pacients, i em vaig implicar en el projecte l’any 1976-1977, quan vaig començar com a reumatòleg voluntari a l’Hospital de Sant Pere Claver. Anys més tard el Dr. Jordi Font em va proposar formar part del patronat. Vaig ser membre també dels patronats que van sorgir després i, des de fa 20 anys aproximadament, sóc president del Patronat actual. Quan em pregunten Com vas trobar Sant Pere Claver? responc que Sant Pere Claver em va trobar a mi i m’hi vaig quedar.
“Em vaig implicar en el projecte l’any 1976- 977 quan vaig començar com a reumatòleg voluntari a l’Hospital de Sant Pere Claver”
I què li ha aportat aquesta vinculació amb la institució?
M’hi vaig vincular des del principi. No tant per la missió ni la població diana que acompanyem des de Sant Pere Claver, sinó sobretot pel compromís, els valors i la professionalitat dels i les professionals que en formen part. En aquells primers anys, vaig vincular-me al projecte per aprendre doncs em donava la possibilitat de sumar experiències noves com a metge i de visitar nous pacients. Era l’època en la que encara hi havia beneficència en algunes zones de la muntanya de Montjuïc i des de Sant Pere Claver Sor Antònia i el seu equip oferien aquesta assistència sanitària a les persones més desfavorides del territori. Vaig conèixer als i les companys/es, la seva manera de fer i professionalitat, els seus valors… i m’hi vaig quedar.
Quin repte tenim com organització?
Mantenir els valors que han marcat els gairebé 75 anys d’història, és per mi un dels grans reptes. Si mirem l’evolució històrica de Sant Pere Claver fins el traspàs de la competència de salut a la Generalitat, recordem com en els inicis del nostre hospital els i les professionals realitzaven assistència de forma voluntària i no teníem cap vinculació professional ni contractual amb la institució. En aquells anys, el primer repte va ser crear un conveni amb la sanitat pública, en aquest cas amb el Servei Català de la Salut, per reconèixer l’Hospital de Sant Pere Claver com un dispositiu sanitari al servei del primer mapa sanitari de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest primer contracte amb la Seguretat Social va ser possible remunerar i formalitzar l’activitat realitzada des de l’Hospital de Sant Pere Claver.
Després, el segon gran repte va ser gestionar els recursos que generava l’organització. En aquest punt, la institució va evolucionar fins esdevenir una petita empresa i amb aquesta evolució es van començar a enfortir l’ideari, els valors i la missió fundacionals. També, a la institució ja treballaven professionals que es van incorporar després de l’esperit fundacional de Sant Pere Claver. D’aquí sorgeix aquest repte. Tenim un ADN diferent i atenem i acompanyem una població que ens necessita més que mai. Hem de contribuir i acompanyar perquè la vida d’aquestes persones que atenem millori.
Com definiries aquest ADN?
És la vocació i el sentiment de compromís, un conjunt de valors molt compartits entre l’equip de professionals de qualsevol servei de la nostra organització, però és necessari explicar millor el relat d’on venim, com hem arribat fins aquí i traslladar aquest relat a les noves generacions de professionals per garantir el sentit d’on venim i el relleu generacional.
Amb la pandèmia, s’ha posat en evidència com una gran part de la població pateix malestar emocional. Com impacta aquest nou escenari a la nostra tasca?
Crec que estem davant d’una oportunitat d’or. La salut mental és la darrera especialitat mèdica que ha entrat a la sanitat pública. Actualment, i sobretot a conseqüència dels efectes de la Covi19, està augmentat la sensibilitat social i de les administracions davant els problemes de salut mental. Com institució estem ben posicionats i donem atenció i serveis a persones susceptibles de patir problemes de salut mental. Vivim un moment clau per la nostra organització: hem d’impulsar projectes, saber identificar noves oportunitats, augmentar la nostra visibilitat i fer-nos valer per posar en valor la tasca dels i les professionals, garantir que puguin fer el millor possible la seva feina.
“Vivim un moment clau per la nostra organització: hem d’impulsar projectes, saber identificar noves oportunitats, ser flexibles als canvis, augmentar la nostra visibilitat i fer-nos valer per posar en valor la tasca dels i les professionals. Garantir que puguin fer el millor possible la seva feina”
Quina responsabilitat té com a President del Patronat?
El rol dels membres del Patronat és un compromís voluntari. Patrones i patrons vetllem perquè la tasca realitzada des del Comitè de Direcció, en base el Pla Estratègic, segueixi en la direcció dels idearis de Sant Pere Claver. I com a president també tinc la responsabilitat de representar institucionalment al Patronat i a tots els i les professionals del Grup Sant Pere Claver.
Desprès de mesos des de l’inici de la Confluència, quins són els reptes de futur que haurà d’afrontar la institució?
El futur es construeix amb les vivències. Malgrat que és molt difícil de prevenir, amb la nostra capacitat com institució el podem construir i dissenyar entre totes i tots dia a dia, seguint les directrius del Pla Estratègic i tenint clar cap a on anem. Els i les professionals han de conèixer cap a on anem com institució i han d’estar ben organitzats.
Quin missatge li agradaria traslladar als i les professionals desprès d’aquests gairebé dos anys des de l’inici de la pandèmia?
En primer lloc, un profund agraïment a totes i tots per la seva capacitat per donar continuïtat al nostre projecte en aquest context tan complex a causa de la Covid19. En segon terme, m’agradaria compartir que, com he dit, el futur depèn d’ells i elles. En el futur veurem un escenari nou, i cadascú –dins la seva especialitat- ha de veure com podem anar construint entre totes i tots aquesta nova realitat.
I al nostre equip de persones voluntàries, què li agradaria compartir amb elles?
No tinc paraules. La nostra missió no seria tan bonica ni tan completa i no seria possible sense la dedicació dels voluntaris/es que formen part del nostre ADN i ens ofereixen quelcom més que temps. Implicació, compromís, estima. Els hi voldria traslladar el meu agraïment més sincer per la seva contribució humana, desinteressada i propera a la nostra tasca, pel seu acompanyament perquè complementen molt i amb molt sentit la nostra raó de ser.
