En l’actualitat, infants i adolescents han adoptat les noves tecnologies de la informació com una forma habitual de comunicació. Aquestes estan en procés constant d’evolució i expansió, pel que pràcticament cada setmana apareixen noves aplicacions que permeten la comunicació virtual i/o millories en les ja existents. Això suposa canvis ràpids i constants en les tecnologies utilitzades per a la comunicació interpersonal: per exemple, des de l’ús de missatges de text mitjançant telèfons mòbils fa uns anys, a l’aparició dels telèfons intel·ligents i l’ús de la missatgeria instantània i de les aplicacions de diferents xarxes socials.
L’ús d’aquestes noves tecnologies per part d’infants i adolescents té indubtablement avantatges, però també representa la possibilitat d’un ús perjudicial, especialment pel que fa a l’ús de les tecnologies de la comunicació per a l’agressió interpersonal.
El bullying a les xarxes (més conegut pel terme anglès cyberbullying) es defineix com un acte agressiu intencional dut a terme per un individu o grup, de forma repetida, contra una víctima que es troba en una posició difícil per a defensar-se. Aquesta definició comparteix moltes característiques amb la definició de bullying tradicional (el que ocorre en el món real o offline): la intencionalitat de causar dany, la desigualtat de poder entre l’agressor/s i la víctima i la persistència de les agressions. Respecte a aquesta última característica, les xarxes socials tenen la particularitat de poder compartir ràpidament la informació amb moltes persones i que aquestes persones la puguin compartir de nou una i altra vegada; així com la dificultat de poder fer desaparèixer la informació que ha estat compartida en alguna ocasió. La rapidesa de poder arribar a àmplies audiències fins i tot en pocs segons, juntament amb el fet que les agressions poden ocórrer en qualsevol moment del dia i en qualsevol context (no només a l’escola, o en el camí de l’escola a casa, com en el bullying tradicional), la fàcil opció a l’anonimat de l’agressor/s i el fet que aquest tipus d’agressions a les xarxes puguin ser menys visibles pels adults referents (mestres, pares i mares), fa pensar en la possibilitat que el cyberbullying, respecte al bullying tradicional, comporti més riscos o almenys uns riscos específics afegits pels infants o adolescents que el pateixen.
El percentatge d’adolescents que estan involucrats en el cyberbullying varia segons els estudis i països analitzats entre el 10% i el 40%. Tot i que no hi ha un acord absolut respecte al gènere, sembla que les noies serien més propenses a experimentar bullying a les xarxes, fet que es relaciona amb el major ús de les xarxes socials que fan les noies respecte als nois.