“Crec que un punt dèbil del sistema d’atenció a la salut mental són les persones grans. En aquesta etapa de la vida és molt important un acompanyament per afrontar les manifestacions pròpies i naturals al procés d’envelliment. Cal dignificar a la persona atesa”, comparteix Montse Vallmajó, coordinadora del Centre de Salut Mental d’Adults de Montjuïc (CSMAM) i psiquiatra especialitzada en psicogeriatria. Conversem amb ella, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Grans, per conèixer més sobre l’estat de la salut mental de la gent gran després de més de dos anys des de l’inici de la pandèmia.
Com ha impactat emocionalment la crisi de la Covid-19 en la població més gran?
La gent gran és un col·lectiu de la població que ha patit molt a causa de la pandèmia perquè ha viscut moltes pèrdues i ha sofert la soledat imposada durant molts mesos per la falta de contacte amb la família, especialment les persones usuàries de les residències. Però davant d’aquesta situació tan adversa i difícil, crec que les persones grans han demostrat tenir una gran capacitat de resiliència.
Quina ha estat la resposta del Centre de Salut Mental de Montjuïc que gestiona Sant Pere Claver davant l’increment de demanda per part de les residència de gent gran durant la pandèmia?
Quan l’impacte de la pandèmia es fa evident a les residències de gent gran, des del CSMAM contactem ràpidament per posar-nos a la seva disposició. En un primer moment, quan el protocol Covid no permetia l’accés als centres, col·laborem de forma telemàtica i cada professional psiquiatre del nostre equip es fa referent d’una residència, facilitant el suport en funció de les seves necessitats i mantenint un contacte fluid i continu. Els acompanyem en l’atenció de les alteracions conductuals que es podien produir en algunes persones, molt característiques en les que pateixen algun tipus de demència, i també els assessorem per ajustar les pautes de medicació amb psicofàrmacs de les persones residents, sobretot en els casos positius de Covid. Ens basàvem en la literatura científica publicada i els assessoràvem en casos concrets de gran complexitat sempre que ho requerien.
Comptàveu amb alguna experiència prèvia d’assistència en salut mental en residències?
Teníem l’experiència del treball en xarxa que realitzem des del CSMAM amb l’equip mèdic i cuidador de la Residència Pare Batllori, a pocs metres d’on tenim la seu central de Sant Pere Claver. Fa gairebé deu anys que vam iniciar aquest projecte de col·laboració per tenir cura de la salut mental i realitzar un acompanyament en les patologies que pateixen les persones usuàries, algunes d’elles ja eren pacients del CSMAM quan encara vivien a les seves llars.
La majoria dels casos que atenem des de les residències estan diagnosticats de demències, presentant alteracions en la conducta. També atenem la descompensació de pacients amb antecedents de trastorns psiquiàtrics i neurològics que presenten empitjorament dels seus símptomes com canvis en el seu estat d’humor, desconfiança envers la gent del seu voltant, que ocasionen malestar per la mateixa persona i pel seu entorn. En aquests casos ajudem als professionals de la residència a ajustar la medicació i les pautes d’atenció adreçades a millorar la salut mental de la persona. També hem realitzat projectes d’atenció psicoterapèutica relacionada amb el processos d’envelliment en persones ateses a les àrees bàsiques de salut que ens han aportat valuoses dades i comprensió per millorar l’atenció a aquesta franja d’edat.
“L’objectiu de les visites és fer un seguiment individualitzat de cada pacient, definir pautes d’atenció i ajustar la seva medicació per evitar pautes amb molts fàrmacs, combatre el malestar i millorar el seu estat emocional”
I, des de l’inici de la pandèmia, aquest projecte de col·laboració s’ha ampliat a altres residències?
Sí, actualment col·laborem amb cinc residències del nostre territori: la Pare Batllori, Font Florida, Sant Antoni, Vitalia i Gran Via Parc. Des de que l’evolució de la pandèmia ha tornat a permetre l’accés als centres, a més de l’acompanyament telemàtic que realitza el professional referent del CSMAM i el seguiment mensual que fem tot l’equip per comentar els casos clínics, també hem incorporat les visites presencials amb el/la metge de cada residència. L’objectiu d’aquestes visites és fer un seguiment individualitzat de cada pacient, definir pautes d’atenció i ajustar la seva medicació per evitar pautes amb molts fàrmacs, combatre el malestar i millorar l’estat emocional de les persones ateses. Cal destacar que algunes d’elles ja eren pacients del CSMAM abans d’ingressar a la residència. I ara, que tenen dificultats per desplaçar-se a la consulta, és el nostre professional qui es desplaça per fer la visita a la seva residència. D’aquesta manera mantenim el vincle terapèutic i apostem per un model més comunitari d’atenció a la salut mental. També ens permet acompanyar-los en aquest moment de canvi tant important que suposa deixar de viure a casa seva per anar a viure a una residència.
“D’aquesta manera mantenim el vincle terapèutic i apostem per un model més comunitari d’atenció a la salut mental”
I quins són els trastorns més freqüents que pateix la gent gran?
Les persones grans, sobretot, disminueixen les capacitats de memòria i d’atenció. Sovint pateixen un diagnòstic de deteriorament cognitiu, alteracions conductuals i desenvolupen una o altre tipus de demència. Llavors poden aparèixer dificultats per adaptar-se a la convivència amb altres persones. Si es produeix aquesta situació, és molt important acompanyar-les per reduir aquestes riscos i contribuir a que la convivència millori, tant per les persones usuàries com per les persones cuidadores i l’equip mèdic.
Quines necessitats específiques s’han de tenir en compte en l’atenció en salut mental de les persones grans?
Acompanyar a la gent gran impacta. És un repte i una gran responsabilitat. Són persones que tenien les seves capacitats plenes i que poden perdre-les de forma sobtada o progressiva. Llavors entrem en un altre context i cal ajudar a organitzar el pacient i la família, també als equips responsables de les residències, en aquesta nova situació vital. És un moment de la vida molt concret que precisa d’un espai de visita especialment tranquil i d’una atenció molt pacient per garantir una comunicació adequada segons l’estat de la persona atesa. És molt important dignificar al màxim a la persona quan perd funcions. D’altra banda, des del CSMAM també promovem l’atenció domiciliària quan comencen a tenir dificultats per desplaçar-se a la consulta. Les persones grans agraeixen molt aquesta modalitat, la qual és també molt ben rebuda per la família. I per últim, cal que els i les professionals rebem una formació continuada en psicogeriatria per poder atendre de forma especialitzada les necessitats de salut de les persones grans.
“Mentre hi ha emoció hi ha vincle”
Abans parlaves del vincle terapèutic que s’estableix entre la persona atesa i el professional de la salut mental que l’acompanya. Com és aquest vincle?
El vincle terapèutic entre el professional i la persona és molt important. Considero que quan arribem a aquesta etapa de la vida, som conscients que entrem en el capvespre de la nostra trajectòria vital. És un moment vital de molta reflexió i també de molta solitud, i el vincle amb qualsevol professional dels àmbits d’acompanyament a les persones grans és essencial i molt fort. Alguns arriben al final de la vida amb unes funcions mentals conservades, però molts no. I per a nosaltres també és dur veure com un pacient que has acompanyat en l’evolució de la seva problemàtica de salut mental comença a perdre les seves funcions mentals. Però mentre hi ha emoció, hi ha vincle. Sens dubte, com a professionals, poder acompanyar-los en aquest moment vital és tot un repte. Cal estar al costat de les persones grans en aquests moments i nosaltres com especialistes tenim un deure. Hem d’estar presents com a professionals especialistes en aquesta etapa de la vida i acompanyar-los en aquests processos de deteriorament.
Quan la persona gran conserva les seves capacitats plenes, com és l’acompanyament que rep?
Quan arribem a aquesta etapa necessitem que ens acompanyin en els dols i les pèrdues que podem viure en aquest moment vital. Durant molts anys, hem acompanyat en els ambulatoris a grups de gent gran, que no presenten un deteriorament, per treballar junts aquests dols i per ajudar a entendre la soledat que poden sentir quan els membres del nucli familiar més directe també han creat les seves pròpies famílies. Aquest canvi en la relació amb els fills i filles s’ha d’entendre i poder acceptar i l’acompanyament d’un professional en aquests moments és vital per l’impacte positiu que pot generar en la persona. Els pot ajudar a entendre la plenitud de l’experiència de vida que tenen. A mi m’agrada parlar del capvespre. És un moment de bellesa, de bellesa en b alta. Hi ha moltes coses boniques en aquesta etapa.
“Si has viscut de manera sana “mentalment” al llarg de la vida, en la teva vellesa projectaràs serenor i benestar”
Com quines?
En aquest moment funcional i emocional diferent hem de saber trobar un equilibri. Si has viscut de manera sana “mentalment” al llarg de la vida, en la teva vellesa projectaràs serenor i benestar. És també un moment de seguir mirant el futur i d’aportar saviesa en espais nous. Per exemple, aquests programes que creen punts de trobada de persones grans amb gent molt jove. Em sembla un intercanvi d’experiències molt enriquidor per les dues parts.
I quina experiència aporta la gent gran?
Aporta experiència a la societat i cal que la valorem. M’agradaria una societat que respectés molt la paraula, la vivència i la opinió de les persones grans i que aquestes formin part dels espais de participació de la societat: han de ser agents actius, han de poder expressar què volen i han de poder fer propostes per a qualsevol àmbit de la comunitat. Sense l’opinió dels grans, no està inclosa tota la societat. S’ha d’escoltar la seva veu i reclamem un canvi social i cultural perquè ocupin l’espai que els correspon.
Per últim, quin aprenentatge ens ha portat la pandèmia en relació a l’atenció de les persones grans?
Malgrat que han sigut un segment de la població molt afectat per la Covid-19, crec que amb la pandèmia s’ha produït un moviment d’atenció cap a les persones grans que les ha tornat a fer visibles i que ens està fent reflexionar si el model actual d’atenció és el que volem per a elles i per a nosaltres, perquè tots i totes ens fem grans. En aquest moment de reflexió també és important que ens preguntem com volem visualitzar a les persones grans en el conjunt de la societat.
Enllaços d’interès:
- Visita el web del Centre de Salut Mental d’Adults de Montjuïc
